Sobre un núvol ...

Quan vaig arribar a l'oficina aquell dia només mirava a un cantó i a l'altre i no podia pensar en res més que sortir d'aquell ambient que m'ofegava dia rera dia. Quan va ser l'hora de marxar tenia molt clar que no hi tornaria durant un llarg període de temps.

Vaig anar a casa, vaig fer les maletes i després de parlar amb els meus parents de “Rivet” vaig agafar el tren.

Els meus tiets m'estaven esperant. Vivien sols en aquell poble. Un poble ple de camps d'oliveres i el mar no gaire lluny feien que tot semblés un paradís per mi.

Els meus primers dies van ser per pensar. De cop em vaig trobar amb en Marc. De petits jugàvem a fet i amagar, també amb en Pep (el meu millor amic).

Vam parlar i em va dir que em presentaria els seus amics per si volia sortir amb ells algun dia. Vam quedar per aquella tarda. Quan van ser les 5h vaig a anar al cafè del poble i allà hi havia en Joan amb els seus amics. Em va presentar la seva colla. Vaig començar a sortir amb ells i m'ho passava molt bé. Un dia, en una de les festes del poble, em van presentar la Laia. Només veure-la el meu cor va bategar molt fort. Anava amb unes amigues, i no paraven de riure. Era molt atractiva, el seu somriure em va enamorar i després d'aquell dia només pensava en tornar-la a trobar.

Uns dies més tard passejant prop del mar, vaig veure la Laia i em vaig acostar. Vam xerrar i xerrar. Estava enamorat. Cada dia tornava al mateix lloc i ella no venia. De fet, no en sabia res de la seva vida.

Desesperat vaig anar a veure en Joan i li vaig parlar d'ella i del que em passava.

No m'ho podia creure. Era la nòvia d'en Pep. Ell estava aquells dies en un viatge de feina i no era al poble. Jo estava desesperat. Amb en Pep encara ara ens anàvem trucant i ens parlàvem. Jo no podia imaginar lo de la Laia.

El meu cor es va trencar. No podia fer-li això al meu amic. Ell m'havia dit que tenia nòvia, però jo no sabia que era la Laia.

Vaig decidir tornar a la ciutat per oblidar-la encara que els meus pensaments no me la treien del cap. Ers un amor impossible? O havia que lluitar per ella?

Només sabia que l'estimava.

SMS!

Hla! Qtal? Spero q stigus gnial!;)

Dma n pdre vnir pq vai a l'armen. Spsu q dill stare a csa mva, vine i prlem d tt, s vls.

Vll q stigis cntnta i n vll cp llgrima ok? T dic nseriu, vll q tu tregis dl cp.

T trnqila q tt es slucionra, dxmu a ls mvs mns. I s n es slucina jo prlare mb ell i li explicre.

Stic aqi x tt i u sps!(:

Ets l mllr d dl mn snser i el mllr q ma psst drnt la mva vda.

Ma ncantt cnxet.

Smpre jntes, smpre!

Tsm moltsm! Mlts ptns reina.♥(:

L'esport en els joves

L'esport és qualsevol joc o activitat de lleure, basada en un reglament i que procura millorar l'estat físic i mental de l'ésser humà. És important començar de ben petit per anar creixent amb aquest costum que millora en tot la nostra vida.

Un adult pensa que l'esport només és per controlar el pes i per tenir una vida saludable, però pels joves l'esport pot ser una forma de socialització i integració amb els companys. Fer esport facilita les relacions humanes, l'autoestima i la seguretat en un mateix. Però el que han de procurar tant els pares com els professionals és que els joves entenguin que l'esport és un joc i no un sistema per impulsar la competitivitat.

Poden triar el tipus d'esport que els agradi més. El poden triar segons les seves capacitats físiques i mentals, segons si el volen fer de manera individual o grupal, si el volen fer fàcil i tranquil o dur i mogut. Tot depèn de cada persona. N'hi ha moltíssims, per exemple, gimnàstica rítmica, natació, futbol, golf, escacs, kàrate, ciclisme, bàsquet, beisvol, atletisme, vela, paracaigudisme, tir amb arc, etc.

L'esport els ajuda en tot, això significa que l'esport és complet, a nivell físic, psicològic, d'esbarjo i social. Fomenta una vida sana i, per tant, és del tot positiu, informar i guiar els joves perquè ho practiquin, i així milori la seva calitat de vida i també en el seu futur.

 

 

 

Un personatge irreal... (:

El meu personatge és màgic, és un personatge que ha sortit de dins d'un conte ple d'història, aventura, emoció i fantasia. No se sap si és home o dona, perquè porta tota la cara pintada de diferents tonalitats de colors verdosos lluents i plens de vida; també els colors negre i blanc remarquen algunes de les seves faccions; però jo personalment, diria que és una dona pels moviments i les passes tendres que fa.

No porta res al cos, ni un vestit, va completament nua; l'únic que li tapa una mica el cos són herbes i fulles.

La seva cara és rodona, bonica; els seus ulls mostren alegria, amor; la seva boca és dolça, vermella; el seu cos té curves, és elegant; i les cames són llargues com el tronc d'un arbre.

Sempre està envoltada de tot tipus d'animals.

Ella és la deesa de la flora i la fauna.