dilluns, 6 de juny del 2011

L'ANY DE LA PLAGA

Fitxa tècnica

Títol: L'any de la plaga
Autor: Pastor, Marc
Editorial: Edicions de la Magrana
Any d’edició: 2010
Pàgines: 366
Format: RÚSTICA
ISBN:  978-84-8264-988-7
Matèria: Literatura fantàstica
Idioma: Català
Preu: 19€



Sinopsis

L’acció és a Barcelona durant el mes d’agost d’un estiu molt calorós.
En Víctor Negro és un coordinador d’assistents socials per a gent gran i no té vacances. Viu sol després que el deixés la seva nòvia, l’ Irene, que encara no se la pogut treure del cap.
Les seves companyes de feina, la Yolanda, l’Elena i la Begonya, sempre intenten que trobi parella. Un dia li preparen una trobada amb la Dolors i li atrau.
De cop i volta comencen a passar coses estranyes, i alguns avis apareixen morts, alguns es creu que s’han suïcidat. A casa de cadascun d’ells hi ha una planta d’eucaliptus que deixa anar una olor intensa. La família sembla conformada. Les treballadores socials poden ser les assassines.
A les noticies parlen del virus Llàtzer una mutació ofensiva de la grip A, però de sobte en Víctor rep una trucada de l’Irene demanant-li ajuda. El reclama a l’hospital on li ensenyarà a la sala d’autòpsies com hi ha cossos que són repliques. Es tracta de lladres de cossos. Les plantes d’eucaliptus es convertien en còpies de les persones. Només cal adormir-se i estar sa, perquè et puguin copiar.
L’Irene, la Dolors i en Víctor fugen quan entenen que qualsevol del seu voltant pot ser dels altres.
Mica en mica, es van apropiant de tothom fins i tot de totes les persones més estimades d’en Víctor. Finalment és ell un dels pocs que queden vius en una invasió total. A ell no l’han pogut copiar perquè té una malaltia que desconeixen.



Crítica

“L’any de la plaga” és una novel·la narrada en primera persona que té un únic protagonista. És una història de ciència-ficció, que comença parlant-nos de la vida de Víctor Negro i de cap, es converteix en una aventura que et va posant nerviós, i et vas emocionant.

El llenguatge que utilitza és prosa, i combina una descripció clara de la vida quotidiana (parla de la seva feina, el seu pis, el seu barri, els seus veïns, la seva ex-nòvia, el seu pare, el seu germà, els seus amics ...) amb una aventura plena d’intrigues (avis que apareixen morts, amics dels que dubte, possibles plantes assassines, ...).

En la narració fa que surtin dades de la cultura popular del moment, de pel·lícules, literatura, etc.

En Víctor Negro vol representar un home normal d’avui, que li toca viure un preapocalipsis. Demostra que cada vegada està més intrigat i vol esbrinar què està passant realment. Té les seves pors, els seus dubtes, etc.
És un personatge d’avui, proper i senzill. No és un heroi.

El llibre “t’enganxa”. Vols saber què ha passat amb els vells, què simbolitza des de el principi l’aparició de plantes d’eucaliptus, quins dels seus amics són copiats, si ell es salvarà, etc.

M’ha impactat sobretot imaginar-me que tot això està passant a Barcelona. Et fa entrar la por al cos.

M’ha agradat molt el tema i com ho explica i el final pots acabar-lo d’escriure tu. Queda obert.

POEMES OBJECTE

EL REI DEL FUTBOL

He agafat aquesta imatge perquè crec que ens visualitza a la perfecció el que vol expressar l’autor, Joan Brossa.
Sobre el meu punt de vista crec que aquesta imatge representa la importància que té el futbol en l’actualitat. Tot gira al voltant del futbol, és com el gran punt d’atenció arreu del món.









CARA DOLÇA

Aquest poema visual pertany a Carla Sánchez. 
És un poema que m'ha cridat l'atenció, perquè el puc representar des de dues visions molt diferents. 
1. Ens indica que la vida amb dolços et fa somriure.
2. Tothom ha de viure amb molta dolçura en aquest món, sense guerres ni morts, sempre intentar que regni la pau.

DRAMA EN EL PORT

Ens trobem davant d’un poema escrit per Joan Salvat-Papasseit, nascut a Barcelona el 1894.
Papasseit és un dels escriptors que més va destacar en el moviment avantguardista seguint les propostes del Cubisme i del Futurisme. Cal recordar que les avantguardes van sorgir a causa de les guerres que van haver-hi a principis del segle XX, com a desig de revolta contra els valors culturals que havien tingut abans.

El cal·ligrama “Drama en el port” pertany a l’obra Poemes en ondes hertzianes (1919), un dels seus primers llibres de poesia.

El tema d’aquest poema tracta sobre la descripció d’una nit de tempesta al port. Papasseit ens explica el que veu des d’un punt del port: És de nit i gràcies a les llums que hi ha al port i a la claror de la tempesta Papasseit pot observar una boia movent-se a causa de la mala mar, descriu també una de les màquines, una draga, i fins i tot veu les llums d’un transatlàntic i n’escolta els xiulets de les seves sirenes.

Aquest poema no es pot dividir en parts, ja que cada part que poguéssim identificar seria una de les imatges que veu en el port.

Les tècniques avantguardistes que va utilitzar Joan Salvat-Papasseit van ser el cubisme i el futurisme. Aquest poema es decanta més pel moviment futurista, perquè en el poema ens mostra bastantes coses d’aquest moviment, com per exemple:
1.      Escriu paraules tenint en compte la forma que tenen
·        Arc voltaic (l’escriu en forma corbada, com un arc)
·        Transatlàntic (l’escriu en lletra més gran i en negreta, perquè representa la seva grandesa)
·        Draga (l’escriu en forma inclinada en ascens perquè representa el moviment de la màquina)
·        Tràngol (l'escriu seguint el moviment de les ones)

2.      Ens parla d’algunes màquines
·        La draga
·        El transatlàntic

3.      Fa servir el dinamisme i la velocitat expressiva (Utilitza salts de falla i suprimeix tots els signes de puntuació).

4.      Utilitza el cal·ligrama, expressant el poema a través d’un dibuix combinat amb la literatura. El full en blanc representa el mar, i al seu fons del mar es pot observar un vaixell.

5.      Utilitza la tècnica de les paraules lliures quan parla de la seva revista “Arc voltaic”. No té res a veure amb el tema del poema i està representat en forma d’arc en un lloc lliure.


En aquest poema les figures retòriques que hi trobem són:
·        La més destacada és la metàfora. Tot el poema és una gran metàfora. (Exemple: El tro al lluny sospir de les tenebres).
·        Al principi del poema hi trobem un hipèrbaton (Exemple: Glop d’oceà en la nit (abillat amb la claror dels homes arc voltaic)).

·        També hi trobem diverses personificacions. (Exemple: El desig d’engolir).


Aquest poema és molt bonic i original per llegir però per acabar-lo d’entendre és bastant difícil. L’autor, Papasseit, crec que va fer aquests poemes així, explicant el port, per la seva llarga jornada treballant de vigilant en el port.
Imagino que l’autor narra un dels dies en què ell estava vigilant en una nit freda i amb tempesta.
Aquesta feina de vigilant per ell va ser una gran marca en la seva vida. És per això que voldria estar en algun altre lloc, lluny del port.
Jo em veig en l’horitzó.

dissabte, 4 de juny del 2011

INDIGNEU-VOS d' Stéphane Hessel

Stèphane Hessel, és un veterà del moviment de Resistència i de les forces combatents de la França lliure. En aquest llibre crida als joves a viure i transmetre l'herència de la resistència i dels seus ideals. Demana als joves que prenguin el relleu. Indigneu-vos !, els diu. Els diu que no s'han de deixar dominar per tot el que estan fent els mercats financers, perquè acabaran amb la pau i la democràcia.
Aquest és el missatge principal del llibre.

En el pròleg del llibre, José Luis San Pedro ens diu que també va néixer al 1917 i va viure una guerra i va suportar una dictadura com Stéphane Hessel. Ens diu que comparteix les mateixes idees d'aquest heroi de la resistència francesa que després va ser diplomàtic i sempre va lluitar a favor de la pau i la justícia. Diu que aquest llibre d'Indigneu-vos, és un crit, un toc d'atenció, una alerta perquè no baixem la guàrdia. Per això crec que a la portada surt la imatge d'un megàfon.

Hessel ens vol avisar que cal que ens parem a pensar en tot el que està acabant amb molts drets humans. No hem de deixar que els diners dominin les nostres vides. No hem de deixar que les entitats financeres facin el que vulguin. Ens recorda que tot el que es va aconsseguir en la segona meitat del segle XX: seguretat social, avenços del benestar, etc, va ser gràcies a la lluita pels drets humans de tots els resistents a les tropes feixistes, nazis.Van aconsseguir una França lliure i en pau i justícia.

Hessel veu que a partir dels atemptats de l'11-S a Nova York, i de les accions que ha estat fent Estats Units com a resposta, anem de nou cap a un camí invers.Hessel amb el seu crit ens avisa: “Nois, compte, hem lluitat per assolir tot el que teniu, ara us toca a vosaltres defensar-ho, mantenir-ho i millorar-ho”; “No permeteu que us ho arrebassin”. Ell creu que no podem estar indiferents a tot el que està passant. Els culpables de tota la crisi han estat les entitats financeres. Ara més que mai, els pobres són més pobres, els rics són més rics, i perillen els drets de l'home i l'estat del planeta.

Ara cal que mirem tot el que passa al nostre voltant i ens indignarem de tanta injustícia.
Ens volen retallar la sanitat, l'ensenyament... però els que manan continúen deixant que existeixin els paradissos fiscals, i no hi ha reformes importants del sistema. Els bancs només es preocupen dels dividends i dels altíssims sous dels seus dirigents. És indignant.

Crec que tot això és indignant, que no ho podem permetre i que cal rebel.lar-nos però pacíficament, sense violència per no perdre tots els drets que aquella generació va aconsseguir-nos i perquè el nostra planeta no desaparegui.

Títol: “Indigneu-vos!”
Autor. Stéphane Hessel
Traducció Maria Llopis
Destino Català, col.lecció L'Àncora
Any d'edició: 2011
Pàgines: 64
Preu:5 €