Realment sóc tan lletja?

Sóc lletja. No s'equivoquin amb mi, no creguin que no ho sé, en sóc conscient. Sé que sóc lletja. Tothom sap que sóc lletja, molt lletja i punt. Bé, tampoc cal precipitar-se tant. Home, potser tampoc sóc tant lletja. Alhora també tinc trets que m'afavoreixen: m'agraden els meus cabells rossos i rinxolat però com també m'agrada lluir la meva caballera llisa, potser me'ls planxo massa i els altres deuen veure que els tinc molt cremats; el color dels meus ulls és bonic però els desgracio amb el meu tic, hauria de controlar-lo perquè semblo guenya; els meus llavis vermells que tant solien agradar-me estan massa tallats pel fred i se m'inflen. Pel que veig tampoc sóc tan maca com creia. O només jo em veig aquests defectes?

Sóc lleig

Sóc lleig. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin amb mi. Sé que sóc lleig. No poc agraciat, ni poc afavorit però molt bon noi, ni normal tirant a lleig, ni gens guapo però té un no sé què, no. Sóc lleig i punt. Espantosament, fastigosament lleig. M'han mirat bé? Fixin-se, no desviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació de la meva lletjor en tota la seva esplendor. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumat. Comentin el meu aspecte, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves faccions amb els seus amics, facin-me servir per demostrar-se que ben parits i que ben fotuts que estan vostès. Es pensen que sóc un paranoic? Això és que encara no m'han mirat bé.