Beth - Terra trencada

S’ha apagat el foc fred de mirada tèbia 

s’ensorren els edificis al teu pas

i ha mort el cor de la guineu més jove 

i les llàgrimes, les llàgrimes un mar

diga’m on vas terra trencada

que la meva ombra dissecada vol saber de reis,

d’herois, 

de la magnificència de la mort de sort, 

dels aires dels poetes de debò. 

S’ha desfet el glaç calent amb comptagotes 

s’ha submergit vergonyós l’ icebreg

s’amaguen porucs els crancs rere les roques 

i les llàgrimes són llàgrimes del cel 

diga’m on vas terra trencada 

que la meva ombra dissecada vol saber de reis,

d’herois, 

de la magnificència de la mort de sort, 

dels aires dels poetes de debò. 

Diga’m on vas terra trencada 

diga’m on vas terra trencada 

diga’m on vas terra trencada.

MICRORELAT 1

<< Tinc por perquè sé que no m'agafaran. Por de ser molt lletja, por de ser petita i grassa al costat de totes aquestes flors tan belles. Tinc por de no agrada'ls-hi. Por de ...>>

- M'han agafat!

MICRORELAT 2

Sóc a la plaça central del poble observant com una espuma, freda i blanca, cau sobre el meu nas vermell i fred. De sobte se sent la campana del rellotge de l'església i el poble queda completament il·luminat.

És Nadal!

MICRORELAT 3

M'agrada la meva ombra, perquè és el mirall de la meva silueta.