Entro a l'aula, m'assec i no dic res. Penso que serà una bona classe, la que tinc pensada per fer avui. El que m'he proposat és demostrar-los com n'és d'incòmode el silenci.
M'acomodo i no aparto la mirada del grup. Però no dic paraula, només els observo.
Jo no estic neguitós ni agobiat, en canvi, les seves cares mostren sorpresa i desconcert. No paren quiets; en Joan mira cap aquí i cap allà, l'Aida es mossega les ungles, en Yeray es toca els cabells, l'Albert mira per la finestra... Estan tots desorientats, no saben per què no obro la boca.
Només sento el soroll d'un boli picant insistenment a la taula. Crec que s'estan posant nerviosos, ja han passat 15 minuts. Abans que algun d'ells no aguanti més i estigui a punt de dir alguna cosa, ho faré jo.
Quan m'aixeco de la cadira tots fixen la mirada en mi.
Xiuxiuejo: <<Què passa aquí?>>.
