Sóc lletja. No s'equivoquin amb mi, no creguin que no ho sé, en sóc conscient. Sé que sóc lletja. Tothom sap que sóc lletja, molt lletja i punt. Bé, tampoc cal precipitar-se tant. Home, potser tampoc sóc tant lletja. Alhora també tinc trets que m'afavoreixen: m'agraden els meus cabells rossos i rinxolat però com també m'agrada lluir la meva caballera llisa, potser me'ls planxo massa i els altres deuen veure que els tinc molt cremats; el color dels meus ulls és bonic però els desgracio amb el meu tic, hauria de controlar-lo perquè semblo guenya; els meus llavis vermells que tant solien agradar-me estan massa tallats pel fred i se m'inflen. Pel que veig tampoc sóc tan maca com creia. O només jo em veig aquests defectes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada