DRAMA EN EL PORT

Ens trobem davant d’un poema escrit per Joan Salvat-Papasseit, nascut a Barcelona el 1894.

Papasseit és un dels escriptors que més va destacar en el moviment avantguardista seguint les propostes del Cubisme i del Futurisme. Cal recordar que les avantguardes van sorgir a causa de les guerres que van haver-hi a principis del segle XX, com a desig de revolta contra els valors culturals que havien tingut abans.

El cal·ligrama “Drama en el port” pertany a l’obra Poemes en ondes hertzianes (1919), un dels seus primers llibres de poesia.

El tema d’aquest poema tracta sobre la descripció d’una nit de tempesta al port. Papasseit ens explica el que veu des d’un punt del port: És de nit i gràcies a les llums que hi ha al port i a la claror de la tempesta Papasseit pot observar una boia movent-se a causa de la mala mar, descriu també una de les màquines, una draga, i fins i tot veu les llums d’un transatlàntic i n’escolta els xiulets de les seves sirenes.

Aquest poema no es pot dividir en parts, ja que cada part que poguéssim identificar seria una de les imatges que veu en el port.

Les tècniques avantguardistes que va utilitzar Joan Salvat-Papasseit van ser el cubisme i el futurisme. Aquest poema es decanta més pel moviment futurista, perquè en el poema ens mostra bastantes coses d’aquest moviment, com per exemple:

1.      Escriu paraules tenint en compte la forma que tenen

·        Arc voltaic (l’escriu en forma corbada, com un arc)

·        Transatlàntic (l’escriu en lletra més gran i en negreta, perquè representa la seva grandesa)

·        Draga (l’escriu en forma inclinada en ascens perquè representa el moviment de la màquina)

·        Tràngol (l'escriu seguint el moviment de les ones)

2.      Ens parla d’algunes màquines

·        La draga

·        El transatlàntic

3.      Fa servir el dinamisme i la velocitat expressiva (Utilitza salts de falla i suprimeix tots els signes de puntuació).

4.      Utilitza el cal·ligrama, expressant el poema a través d’un dibuix combinat amb la literatura. El full en blanc representa el mar, i al seu fons del mar es pot observar un vaixell.

5.      Utilitza la tècnica de les paraules lliures quan parla de la seva revista “Arc voltaic”. No té res a veure amb el tema del poema i està representat en forma d’arc en un lloc lliure.

En aquest poema les figures retòriques que hi trobem són:

·        La més destacada és la metàfora. Tot el poema és una gran metàfora. (Exemple: El tro al lluny sospir de les tenebres).

·        Al principi del poema hi trobem un hipèrbaton (Exemple: Glop d’oceà en la nit (abillat amb la claror dels homes arc voltaic)).

·        També hi trobem diverses personificacions. (Exemple: El desig d’engolir).

Aquest poema és molt bonic i original per llegir però per acabar-lo d’entendre és bastant difícil. L’autor, Papasseit, crec que va fer aquests poemes així, explicant el port, per la seva llarga jornada treballant de vigilant en el port.

Imagino que l’autor narra un dels dies en què ell estava vigilant en una nit freda i amb tempesta.

Aquesta feina de vigilant per ell va ser una gran marca en la seva vida. És per això que voldria estar en algun altre lloc, lluny del port.

Jo em veig en l’horitzó.